En aquesta entrada parlarem del que es va tractar a la classe virtual.
En primer lloc, parlarem del disseny tecnopedagògic (DTP), que consisteix en l'estudi del disseny dels projectes educatius amb l'ajuda de la tecnologia. Aquest és l'evolució del Disseny Instruccional. Són sinònims.
Trobem diferents models, com l'ASSURE, el model de Dick i Carey, però ens centrarem en el model ADDIE.
Aquest model està dirigit a persones i a un entorn concret. Divideix el procés de disseny d'un programa formatiu en cinc fases.
Anàlisi de les necessitats. S'analitza l'acció formativa i el projecte en si. Cal conèixer els agents que en formen part i per fer-ho s'utilitzaran tècniques de recollida de dades.
Disseny. Cal decidir i definir com s'estructurarà el projecte, què es farà i com.
Desenvolupament. Consisteix a crear el recurs real dels continguts i materials, basant-se amb ele que s'ha definit en la fase anterior.
Implementació. S'executa i es posa en pràctica amb els alumnes.
Avaluació. Es realitza una avaluacié final per veure si el programa ha tingut èxit. Però, a més a més aquest model es caracteritza per realitzar una avaluació al final de cada fase que permet passar a l'a següent amb més garanties d'èxit.
En segon lloc, parlarem del model TPACK. Aquest model parla sobre els coneixements que ha de tenir un bon professor. Ha de tenir coneixement pedagògic, tecnològic i disciplinar. La confluència d'aquests tres sabers dóna lloc a nous coneixements: Coneixement tecno- pedagògic-disciplinar.
També és necessari saber contextualitzar-los i adaptar-los al context en el qual es troba.
En aquesta entrada parlarem de les webs 2.0, que són aplicacions en línia
amb funcionalitats gratuïtes que no cal instal·lar prèviament. Estan orientades
a desenvolupar i compartir recursos per part dels usuaris a través d'entorns de
treball intuïtius. Aquestes poden convertir-se en instruments per la docència i
l'aprenentatge.
Permeten publicar continguts a la web i compartir amb la comunitat de
manera lliure.
Sobretot es remarca que aquestes eines afavoreixen la interacció entre
usuaris i no entre un punt central i la resta d'usuaris, com es produïa amb la
web 1.0.
Les característiques principals són:
Compartir informació.
Interoperabilitat
Publicar en diferents formats, com poden ser àudio o imatge.
Dinamisme.
Utilitza interfícies de fàcil comprensió.
Permet que l'usuari creï el seu propi contingut.
La informació es pot transmetre de manera unidireccional o bidireccional.
Alguns dels recursos 2.0 que hem vist a classe i que no coneixia són els següents. Pel que fa a l'edició d'un document hem vist PDFscape, que permet realitzar anotacions en un document pdf i editar-lo. També hem vist un editor d'imatge online Befunky que no havia utilitzat. Té moltes opcions i em sembla fàcil d'utilitzar.
L'educació virtual permet que els alumnes es formin tot i estar separats físicament. Se'ls ofereix una sèrie de recursos que els permeten formar-se independentment del moment i del lloc on ho facin.
A continuació, parlarem dels seus avantatges i inconvenients.
Els avantatges d'aquest model d'educació són:
No depèn de limitacions físiques i geogràfiques.
Cada alumne porta el seu propi ritme de treball.
Millor conciliació de la vida laboral i educativa.
Afavoreix l'autoaprenentatge.
Els inconvenients són:
Falta d'interacció personal.
Cal ser responsable o organitzat.
Requereix més temps de dedicació.
Necessitat d'accés a un dispositiu amb connexió a internet.
Aprofitant el tema tractat, vam realitzar una classe virtual. En aquesta classe vam tractar el disseny tecnopedagògic i el model TPACK, els quals parlarem en la següent entrada. Segons la meva opinió, va ser una bona experiència, ja que com que no puc assistir a les classes em va servir per poder seguir els temes tractats.
Penso que a poc a poc l'educació tindrà tendència cap a l'educació virtual, ja que els avenços de les noves tecnologies ho permeten.
Per aprofundir més en el tema, m'ha semblat molt interessant el següent vídeo:
En aquesta entrada parlarem sobre l'accessibilitat digital.
Primer buscarem una definició del concepte. Quan parlem d'accessibilitat digital ens referim a totes aquelles accions que fan que els documents, webs i aplicacions siguin accessibles per a tothom incloent persones amb dificultats. Aquesta té molts beneficis per tots, no només per persones amb dificultats explícites, com ceguera o dificultats motrius,
Es basa en quatre principis, és a dir, perquè un document, web o aplicació sigui accessible ha de ser:
Perceptible
Operables
Comprensible
Robust
En la lliçó impartida a classe es parla d'un seguit de recomanacions, com per exemple:
- Utilitzar un tipus de lletra fàcil de llegir (Arial, 12)
- Utilitzar majúscules, negreta i cursiva amb moderació
- Justificar el text
- Destacar el contrast entre fons i text
- Descriure les imatges
- Vigilar amb el material audiovisual. Incloure-hi subtítols, l'enllaç al vídeo i una descripció
Aquest apartat m'ha semblat realment interessant i m'ha fet pensar en la societat actual.
Perquè no totes les pàgines webs o documents són accessibles per a tothom si seria ben fàcil que ho fossin?
Penso que si tots tinguéssim en compte les anteriors recomanacions o inclús que es convertissin en normes, facilitaríem la vida en l'àmbit de la xarxa a moltes persones i fins i tot a nosaltres mateixos.
Per conèixer què és he buscar informació a la pàgina web de la Universitat Rovira i Virgili.
La Factoria és el servei del CRAI que dóna suport a l'aprenentatge, la docència i la R+D+I. El seu objectiu és donar resposta a les necessitats del personal docent i investigador i als alumnes per a la incorporació de les TIC I les TAC en les seves activitats acadèmiques.
Aquesta ajuda a :
- Fer servir aplicacions d'ofimàtica, multimèdia i disseny.
- Utilitzar programes per elaborar i presentar treballs acadèmics i materials docents.
- Emprer eines 2.0-
- Utilitzat L'Entorn virtual de formació de la URV.
També trobem la factoria virtual, que permet accedir a diferents recursos com per exemple, el préstec de material, repositoris acadèmics o activitats formatives.
Penso que la Factoria és un bon recurs pel estudiants ja que ofereix un espai que dóna suport als aprenentatges que fem a les classes de la universitat.
Interiorització. El coneixement explícit col·lectiu es converteix en coneixement
tàcit individual.
Com a reflexió, penso que en una societat com l'actual en la qual la informació és el poder més gran tenim, cal saber convertir aquesta informació en coneixements i aprendre a gestionar-los perquè ens siguin útils a la vida diària i a més, siguem capaços d'expresar-los i compartir-los. El pensament col·lectiu sempre serà més valuós que l'individual perquè si tots ens enriquim els uns als altres , podrem arribar a noves idees que faran avançar la societat.
La identitat digital és tot allò que ens identifica a Internet. No es
només allò que nosaltres publiquem i compartim sinó que està formada per tres
parts.
La part personal és aquella de la qual som conscients. Tot allò que
nosaltres decidim mostrar.
La part social A consisteix en l’entorn amb el que et relaciones, és a
dir, allò que t’influeix. Inclou les persones o pàgines a les que segueixes.
La part social B consisteix en qui es veu influenciat per mi, és a dir, qui
comparteix les meves publicacions.
Per tant, la identitat està formada per l’empremta que deixem a Internet.
Pel que fa a les preguntes de la presentació de classe la meva opinió
és:
Una persona pot tenir varies identitats, ja que com hem vist la
identitat digital no és la mateixa que la identitat real. A Internet tens la
opció de mostrar el que tu vols i per tant, pots crear-te la identitat que tu
vulguis. Poc a poc, aquest fet s’ha anat convertint en un problema perquè la
facilitat i la llibertat d’Internet tenen molts aspectes positius però també
alguns negatius, i aquest és un d’ells.
Com hem dit, cada persona no pot controlar la seva identitat digital, ja
que per exemple, les persones a les que influeixo no estan sota el propi
control.
La identitat digital pot ser un arma per aconseguir fites perquè ens
permet donar-nos a conèixer i així, poder contactar amb altres usuaris amb
fites comunes amb els que podrem col·laborar per aconseguir els nostres
objectius.
Extret de :https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminari-tac-sant-marti-14-15/home/programa-sessio-2/identitat-digital
Lectura: Desvelando nuestra identidad digital (Castañeda i Camacho, 2012)
En aquesta lectura es fa referència a la preocupació per la pròpia identitat digital. Diu que cada vegada estem més preocupats per aquesta perquè influeix en altres àmbits de la nostra vida, per exemple en l'àmbit laboral.
Em sembla molt interessant quan fa referència al fet que la identitat digital és fluida i permanentment oberta, és a dir, la identitat d'una persona no és sempre la mateixa, sinó que va canviant amb el temps.
Gràcies a Internet la identitat serà recordada per sempre. Per tant, lligat amb el tema de la preocupació, les accions que realitzis avui a la xarxa tindrà una notable influència en la identitat del futur.
Mitjançant l'estudi que realitzen les dues autores, es demostra que els estudiants no són realment conscients del valor que té la identitat digital en l'actualitat i la importància que té també en la vida real.
Aquest text m'ha fet reflexionar sobre la importància de la identitat digital en el nostre dia a dia. Sovint no som conscients de la relació entre les nostres xarxes socials i l'àmbit laboral. Penso que relacionem tot allò que fem a la xarxa amb l'àmbit de l'oci i en cap moment pensem això pugui repercutir en una futura feina, Però, el problema és que les empreses cada vegada donen més importància a l'empremta dels seus treballadors a la xarxa, ja que aquesta ofereix molta informació de com és la persona, com es relaciona o quin és l'entorn en el qual es mou.
En aquesta entrada parlarem i aprendrem més sobre les xarxes
socials.
Per parlar de xarxes socials abans hem de parlar de xarxes.
Les xarxes entre les persones han existit des de sempre, ja que els humans
sempre han tingut la necessitat de comunicar-se i establir relacions amb altre
persones. Però amb l’arribada de l’era digital, aquestes xarxes analògiques es
converteix en digitals, és a dir, en ell que ara coneixem com a xarxes socials.
Les xarxes socials es
defineixen com unes estructures socials formades per persones o entitats
connectades i unides entre si per algun tipus de relació o interès comú.
A continuació, parlarem del concepte de graf, el qual jo desconeixia totalment.
Què és un graf?
És un conjunt de nodes i arestes. Els nodes estan connectats mitjançant
les arestes. Aquests permeten estudiar les relacions dels elements que
interactuen entre ells.
Quina estructura tenen les xarxes socials?
S'estructuren en comunitats, amb molts
llaços interns i hubs o persones pont que connecten a la xarxa. Aquestes
persones tenen un alt grau d'intermediació i connecten comunitats diverses.
També es parla de la idea de món petit, que és un tipus de xarxa en la qual molts nodes estan enllaçats entre si amb pocs passos intermedis. Els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixen a altre, per tant podem saber que una persona a través d'uns pocs enllaços pot estar connectada amb altres.
La Teoria dels 6 graus de separació intenta demostrar que dues persones, de qualsevol part del món, estan
connectades entre si mitjançant una cadena de coneguts de no més de 5persones.
A mesura que avança la cadena, el número d’enllaços als que podem
arribar és més gran.
Realment m’ha impactat aquesta teoria, ja que no la coneixia. Em sembla
realment interessant que l’any 1930 pogués ser possible estarconnectat amb algú desconegut que viu a una
altra part del mónmitjançat enllaços.
Actualment em sembla més fàcil ja que l’ús de les xarxes social afavoreixen la
interacció amb persones de tot el món i per tan afavoreixen que sigui fàcil
crear enllaços. Fen una recerca per Internet he pogut saber que actualment el
número mitjà d’enllaços s’ha reduït de 5 a 3 aproximadament.
Trobem 2 tipus de xarxes socials:
Horitzontals : Aquest tipus de xarxes social no tenen una temàtica
definida. Estan dirigides a tothom i es centren en els contactes. Els usuaris
hi accedeixen per relacionar-se, sense un objectiu concret. Alguns exemple són: Facebook o Badoo
Verticals: Són les xarxes socials que es centren en una temàtica
concreta, d’aquesta manera es facilita la interacció amb usuaris que tenen
interessos comuns. Aquestes es poden classificar per temàtica, activitat i contingut
compartit. Cada vegada que es crea una xarxa amb un tema nou es crearia un nou
apartat dins de la classificació. En la classificació segons la temàtica trobem, per exemple, les xarxes
socials professionals, com LinkedIn. Aquestes pretenen relacionar empreses i
persones mitjançant la creació d’un perfil professional. També les d’identitat
cultural, com Spaniards, que tenen l’objectiu de posar en contacte persones amb
un lloc d’origen comú que es trobin a qualsevol part del món. Segons l’activitat, trobem per exemple, el microblogging, que consisteix
en enviar i publicar missatges de text breus sense necessitat d’establir
relacions recíproques. Un exemple seria Twitter. Segons el contingut es divideix en fotos, vídeos, música, entre d’altres.
Alguns exemples són Flickr, Last.fm i Youtube respectivament.
La lectura de la qual parlarem avui és Wikinomics de Don Tapscott i Williams (2006).
Aquesta lectura parla d’un cas concret, en el qual el
director d’una empresa opta per una nova i trencadora alternativa per salvar la
seva empresa. El que decideix fer és publicar a la xarxa informació i dades
confidencials de l’empresa amb l’objectiu d’aconseguir que altres experts col·laborin
i aportin els seus coneixements. La sorpresa va arribar quan es va adonar que la participació va ser
massiva. D’aquesta manera es va aconseguir salvar l’empresa i portar-la a l’èxit.
En primer lloc, parla d’un nou concepte: la Wikinomia, que
consisteix la col·laboració massiva. Aquesta col·laboració està canviant la
manera d’inventar, produir, comercialitzar i distribuir els béns i serveis de manera
global. Afegeix que són els avenços i l’accessibilitat a les noves tecnologies el
que ha produït aquest canvi. El que m’ha semblat més interessant és quan parla
de l’alliberament que suposa la wikinomia, ja que ofereix més oportunitats a
tothom per innovar i participar en l’economia i no només a les grans empreses.
En segon lloc, parla de la formació entre iguals. És un terme
relacionat amb el concepte anterior. Fa referència a una nova forma d’innovació i creació de valors, que
es produeix quan grans masses de persones i empreses col3laboren obertament,
com per exemple, va passar en el cas de
MySpace, YouTube o Wikipedia.
Per aprofundir més sobre el tema he fet una recerca a la xarxa sobre el concepte de Wikinomia.
He trobat un vídeo per saber més sobre aquesta idea que m’ha
semblat molt interessant.
En aquest vídeo es parla de la idea de la Wikinomia i de tot
el que suposa per a la societat tal com està organitzada. Fa referència als
canvis que provoca, per exemple, en l’organització. Normalment es basa en una
jerarquia molt estricte i actualment es basa més en la comunitat. També diu
que, idea que em sembla molt interessant, que els consumidors passius es
converteixen en prosumidors, és a dir, que participen en la creació d’allau que
volen consumir.
Seguint amb l’ampliació de coneixents crec que és important
fer referència als quatre conceptes bàsics de la Wikinomia, segons Tapscott i Williams:
·Obertura, ja que seguint aquest model la informació
es pot intercanviar lliurement i de manera més transparent.
·Interacció entre iguals. Les persones s’autoorganitzen
i treballen de manera horitzontal.
·Compartir. Els resultats obtinguts són visibles
públicament a la web.
·Acció global. Poden participar persones que no es
troben la mateixa àrea geogràfica.
Per acabar, vull compartir un vídeo TED on l’investigador
Don Tapscott parla del món actual i dels canvis que s’estan generant en la
manera de fer.
Com a reflexió final, m’ha semblat una lectura molt
interessant perquè no només m’ha fet pensar en aquest canvi en l’àmbit de l’economia
sinó globalment. Penso que el concepte wiki
és una filosofia i que per millorar la societat i aquest món canviant en el
qual ens trobem, cal avançar cap a una societat on compartir i col·laborar sigui
la base de tot. I no només això, si no, com he dit, una manera de pensar.
Extreta de: https://unwire.pro/2017/05/14/sharing-economy/news/
Bibliografia: Mito Revista Cultural (2015). Principios de Wikinomia y Mito - Revista cultural: Un acercamiento a la cultura de la colaboración. Recuperat de: http://revistamito.com/principios-de-wikinomia-y-mito-revista-cultural-un-acercamiento-a-la-cultura-de-la-colaboracion/ La Vanguardia (2012). Wikinomia: los retos de un nuevo modelo. Recuperat de: https://www.lavanguardia.com/tecnologia/20120809/54335844616/wikinomia-los-retos-de-un-nuevo-modelo.html
