viernes, 16 de noviembre de 2018

Innovació tecnològica vs Innovació pedagògica

Innovació tecnològica vs Innovació pedagògica


En aquesta entrada parlarem del que es va tractar a la classe virtual.

En primer lloc, parlarem del disseny tecnopedagògic (DTP), que consisteix en l'estudi del disseny dels projectes educatius amb l'ajuda de la tecnologia. Aquest és l'evolució del Disseny Instruccional. Són sinònims.

Trobem diferents models, com l'ASSURE, el model de Dick i Carey, però ens centrarem en el model ADDIE.

Aquest model està dirigit a persones i a un entorn concret. Divideix el procés de disseny d'un programa formatiu en cinc fases.

  1. Anàlisi de les necessitats. S'analitza l'acció formativa i el projecte en si. Cal conèixer els agents que en formen part i per fer-ho s'utilitzaran tècniques de recollida de dades.
  2. Disseny. Cal decidir i definir com s'estructurarà el projecte, què es farà i com.
  3. Desenvolupament. Consisteix a crear el recurs real dels continguts i materials, basant-se amb ele que s'ha definit en la fase anterior.
  4. Implementació. S'executa i es posa en pràctica amb els alumnes.
  5. Avaluació. Es realitza una avaluacié final per veure si el programa ha tingut èxit. Però, a més a més aquest model es caracteritza per realitzar una avaluació al final de cada fase que permet passar a l'a següent amb més garanties d'èxit.
En segon lloc, parlarem del model TPACK. Aquest model parla sobre els coneixements que ha de tenir un bon professor. Ha de tenir coneixement pedagògic, tecnològic i disciplinar. La confluència d'aquests tres sabers dóna lloc a nous coneixements: Coneixement tecno- pedagògic-disciplinar.
També és necessari saber contextualitzar-los i adaptar-los al context en el qual es troba.

https://campusvirtual.urv.cat/pluginfile.php/2827951/mod_resource/content/3/18-M1.pdf

Eines web 2.0


 Eines web 2.0




En aquesta entrada parlarem de les webs 2.0, que són aplicacions en línia amb funcionalitats gratuïtes que no cal instal·lar prèviament. Estan orientades a desenvolupar i compartir recursos per part dels usuaris a través d'entorns de treball intuïtius. Aquestes poden convertir-se en instruments per la docència i l'aprenentatge.

Permeten publicar continguts a la web i compartir amb la comunitat de manera lliure.

Sobretot es remarca que aquestes eines afavoreixen la interacció entre usuaris i no entre un punt central i la resta d'usuaris, com es produïa amb la web 1.0.


Les característiques principals són:
  • Compartir informació.
  • Interoperabilitat
  • Publicar en diferents formats, com poden ser àudio o imatge.
  • Dinamisme.
  • Utilitza interfícies de fàcil comprensió.
  • Permet que l'usuari creï el seu propi contingut.
  • La informació es pot transmetre de manera unidireccional o bidireccional.

Alguns dels recursos 2.0 que hem vist a classe i que no coneixia són els següents. Pel que fa a l'edició d'un document hem vist PDFscape, que permet realitzar anotacions en un document pdf i editar-lo. També hem vist un editor d'imatge online Befunky que no havia utilitzat. Té moltes opcions i em sembla fàcil d'utilitzar.








jueves, 15 de noviembre de 2018

Educació virtual

Educació virtual



En aquesta parlarem de l'educació virtual.

En què consisteix l'educació virtual?

L'educació virtual permet que els alumnes es formin tot i estar separats físicament. Se'ls ofereix una sèrie de recursos que els permeten formar-se independentment del moment i del lloc on ho facin.

A continuació, parlarem dels seus avantatges i inconvenients.
Els avantatges d'aquest model d'educació són:


  • No depèn de limitacions físiques i geogràfiques.
  • Cada alumne porta el seu propi ritme de treball.
  • Millor conciliació de la vida laboral i educativa.
  • Afavoreix l'autoaprenentatge.

Els inconvenients són:

  • Falta d'interacció personal.
  • Cal ser responsable o organitzat.
  • Requereix més temps de dedicació.
  • Necessitat d'accés a un dispositiu amb connexió a internet.



Aprofitant el tema tractat, vam realitzar una classe virtual. En aquesta classe vam tractar el disseny tecnopedagògic i el model TPACK, els quals parlarem en la següent entrada. Segons la meva opinió, va ser una bona experiència, ja que com que no puc assistir a les classes em va servir per poder seguir els temes tractats. 

Penso que a poc a poc l'educació tindrà tendència cap a l'educació virtual, ja que els avenços de les noves tecnologies ho permeten.

Per aprofundir més en el tema, m'ha semblat molt interessant el següent vídeo:



Accessibilitat Digital

Accessibilitat Digital


En aquesta entrada parlarem sobre l'accessibilitat digital.

Primer buscarem una definició del concepte. Quan parlem d'accessibilitat digital ens referim a totes aquelles accions que fan que els documents, webs i aplicacions siguin  accessibles per a tothom incloent persones amb dificultats. Aquesta té molts beneficis per tots, no només per persones amb dificultats explícites, com ceguera o dificultats motrius,

Es basa en quatre principis, és a dir, perquè un document, web o aplicació sigui accessible ha de ser:

  • Perceptible
  • Operables
  • Comprensible
  • Robust

En la lliçó impartida a classe es parla d'un seguit de recomanacions, com per exemple:

- Utilitzar un tipus de lletra fàcil de llegir (Arial, 12)
- Utilitzar majúscules, negreta i cursiva amb moderació
- Justificar el text
- Destacar el contrast entre fons i text
- Descriure les imatges
- Vigilar amb el material audiovisual. Incloure-hi subtítols, l'enllaç al vídeo i una descripció

Aquest apartat m'ha semblat realment interessant i m'ha fet pensar en la societat actual. 

Perquè no totes les pàgines webs o documents són accessibles per a tothom si seria ben fàcil que ho fossin? 

Penso que si tots tinguéssim en compte les anteriors recomanacions o inclús que es convertissin en normes, facilitaríem la vida en l'àmbit de la xarxa a moltes persones i fins i tot a nosaltres mateixos.


https://agora.xtec.cat/credv/professionals/recomanacions-
generals-daccessibilitat-digital-per-a-centres-educatius/

La factoria

La factoria


En aquesta entrada parlarem de la Factoria.

Per conèixer què és he buscar informació a la pàgina web de la Universitat Rovira i Virgili.

La Factoria és el servei del CRAI que dóna suport a l'aprenentatge, la docència i la R+D+I. El seu objectiu és donar resposta a les necessitats del personal docent i investigador i als alumnes per a la incorporació de les TIC I les TAC en les seves activitats acadèmiques.

Aquesta ajuda a :
- Fer servir aplicacions d'ofimàtica, multimèdia i disseny.
- Utilitzar programes per elaborar i presentar treballs acadèmics i materials docents.
- Emprer eines 2.0-
- Utilitzat L'Entorn virtual de formació de la URV.


També trobem la factoria virtual, que permet accedir a diferents recursos com per exemple, el préstec de material, repositoris acadèmics o activitats formatives. 

Penso que la Factoria és un bon recurs pel estudiants ja que ofereix un espai que dóna suport als aprenentatges que fem a les classes de la universitat.



miércoles, 7 de noviembre de 2018

Accés i gestió de la informació

Accés i gestió de la informació


En aquesta entrada parlarem, en primer lloc, dels dos tipus de coneixement que hi ha.

  • Coneixement explícit: és el que es pot transmetre oralment o a través de documents. És fàcil d’estructurar i de transmetre.
  • Coneixement tàcit: es troba a la base del coneixement col·lectiu però no es manifesta. És un coneixement difícil d’estructurar i d’expressar.

Per gestionar aquest últim coneixement serà necessari crear xarxes de col·laboració i elaborar un mapa de coneixement on aquests s’especifiquin. 

Per fer-ho es segueix un model de procés de creació de coneixements, que està format per quatre fases:


Extreta de: http://www.xtec.cat/~pcornell/gc/tacit.htm
  1. Socialització. Els treballadors comparteixen experiències i idees, de manera que el coneixement tàcit es converteix en col·lectiu.
  2. Externalització. El coneixement tàcit col·lectiu es converteix en explícit.
  3. Combinació. S’intercanvien coneixements explícits mitjançant documents.
  4. Interiorització. El coneixement explícit col·lectiu es converteix en coneixement tàcit individual.
Com a reflexió, penso que en una societat com l'actual en la qual la informació és el poder més gran tenim, cal saber convertir aquesta informació en coneixements i aprendre a gestionar-los perquè ens siguin útils a la vida diària i a més, siguem capaços d'expresar-los i compartir-los. El pensament col·lectiu sempre serà més valuós que l'individual perquè si tots ens enriquim els uns als altres , podrem arribar a noves idees que faran avançar la societat.

Identitat digital

Identitat digital

La identitat digital és tot allò que ens identifica a Internet. No es només allò que nosaltres publiquem i compartim sinó que està formada per tres parts.

La part personal és aquella de la qual som conscients. Tot allò que nosaltres decidim mostrar.

La part social A consisteix en l’entorn amb el que et relaciones, és a dir, allò que t’influeix. Inclou les persones o pàgines a les que segueixes.

La part social B consisteix en qui es veu influenciat per mi, és a dir, qui comparteix les meves publicacions.

Per tant, la identitat està formada per l’empremta que deixem a Internet.

Pel que fa a les preguntes de la presentació de classe la meva opinió és:

Una persona pot tenir varies identitats, ja que com hem vist la identitat digital no és la mateixa que la identitat real. A Internet tens la opció de mostrar el que tu vols i per tant, pots crear-te la identitat que tu vulguis. Poc a poc, aquest fet s’ha anat convertint en un problema perquè la facilitat i la llibertat d’Internet tenen molts aspectes positius però també alguns negatius, i aquest és un d’ells.

Com hem dit, cada persona no pot controlar la seva identitat digital, ja que per exemple, les persones a les que influeixo no estan sota el propi control.

La identitat digital pot ser un arma per aconseguir fites perquè ens permet donar-nos a conèixer i així, poder contactar amb altres usuaris amb fites comunes amb els que podrem col·laborar per aconseguir els nostres objectius.
Extret de :https://sites.google.com/a/xtec.cat/seminari-tac-sant-marti-14-15/home/programa-sessio-2/identitat-digital

Lectura: Desvelando nuestra identidad digital (Castañeda i Camacho, 2012)


En aquesta lectura es fa referència a la preocupació per la pròpia identitat digital. Diu que cada vegada estem més preocupats per aquesta perquè influeix en altres àmbits de la nostra vida, per exemple en l'àmbit laboral.

Em sembla molt interessant quan fa referència al fet que la identitat digital és fluida i permanentment oberta, és a dir, la identitat d'una persona no és sempre la mateixa, sinó que va canviant amb el temps.
Gràcies a Internet la identitat serà recordada per sempre. Per tant, lligat amb el tema de la preocupació, les accions que realitzis avui a la xarxa tindrà una notable influència en la identitat del futur. 

Mitjançant l'estudi que realitzen les dues autores, es demostra que els estudiants no són realment conscients del valor que té la identitat digital en l'actualitat i la importància que té també en la vida real.

Aquest text m'ha fet reflexionar sobre la importància de la identitat digital en el nostre dia a dia. Sovint no som conscients de la relació entre les nostres xarxes socials i l'àmbit laboral. Penso que relacionem tot allò que fem a la xarxa amb l'àmbit de l'oci i en cap moment pensem això pugui repercutir en una futura feina, Però, el problema és que les empreses cada vegada donen més importància a l'empremta dels seus treballadors a la xarxa, ja que aquesta ofereix molta informació de com és la persona, com es relaciona o quin és l'entorn en el qual es mou.